Menjar bé a casa
La categoria · Definició

Què és l'alimentació domiciliària

Una mateixa necessitat avui queda dissolta dins del Servei d'Ajuda a Domicili, atrapada en el marc de la subsistència o resolta de manera desigual segons el municipi. Posem-li nom.

Definició

L'alimentació domiciliària és el recurs de proximitat que garanteix àpats adequats, regulars i segurs a persones grans, fràgils, dependents o en procés de recuperació que no poden comprar, cuinar o seguir una dieta adequada pel seu compte. Forma part de l'atenció domiciliària i, quan cal, de l'atenció integrada social i sanitària.

El que la fa diferentTé dues cares, i una agència que les uneix

No és només social ni només sanitària. És exactament al punt on els dos sistemes es toquen —i per això la nova AGAISS-Cat n'és el marc natural.

Cara social

Part de l'atenció domiciliària

Suport preventiu per a persones que ja no poden cuinar amb seguretat i volen continuar a casa.

  • Necessitat funcional i de llarga durada
  • Porta d'accés: serveis socials municipals
  • Finançament: municipal, comarcal i autonòmic
AGAISS-Cat
Cara clínica

Part del tractament a casa

Dieta adaptada com a part de l'hospitalització a domicili, l'alta precoç i l'atenció intermèdia.

  • Necessitat clínica, sovint de curta durada
  • Porta d'accés: sistema de salut
  • Finançament: sanitari
A l'hospital, la dieta adaptada forma part del tractament. Quan s'hospitalitza una persona a domicili, hi van els antibiòtics i les transfusions, però sovint no l'àpat adequat. L'alimentació domiciliària tanca aquest forat: si t'hospitalitzem a casa, t'hi hem de poder alimentar igual que a l'hospital.

Per evitar confusionsQuè NO és

No és el menjador socialEl menjador social de subsistència s'adreça a situacions de greu risc social. L'alimentació domiciliària respon a una necessitat funcional o clínica, no a la pobresa: cal desenganxar-la d'aquest marc.
No és càtering ni «tuppers»Té criteris dietètics, adaptacions definides amb criteri professional, traçabilitat, temperatura controlada i seguiment. No és simplement portar menjar.
No és (només) el SADEl Servei d'Ajuda a Domicili pot incloure ajudar a cuinar, però l'alimentació domiciliària és un servei organitzat amb producció, transport, logística i seguiment propis.
No és un pas cap a la residènciaÉs el contrari: és justament el que permet a moltes persones continuar vivint a casa i ajornar o evitar la institucionalització.

A qui s'adreçaUn continu, no un sol perfil

La categoria cobreix tres situacions diferents. Comparteixen el mateix servei, però la porta d'entrada i qui el finança canvien.

Persones en hospitalització a domicili o alta precoç. En recuperació activa, amb dieta prescrita com a part del tractament. Marc clínic · curta durada · Salut
Persones en transició post-hospitalària o atenció intermèdia. El moment de més risc de reingrés i de pèrdua de pes. Marc sociosanitari · risc de reingrés
Persones grans o dependents amb fragilitat de llarga durada que no poden comprar ni cuinar amb seguretat. Marc social · llarga durada · serveis socials

El contingutQuè inclou un bon servei

Regularitat

Continuïtat al llarg de la setmana, sense dependre de com es trobi la persona cada matí.

Seguretat i adaptació

Menús equilibrats i, quan calgui, adaptacions dietètiques: textures, diabètica, hiposòdica o renal, segons necessitat i criteri professional.

Traçabilitat

Conservació, temperatura controlada i etiquetatge conforme. Garanties de qualitat alimentària.

Seguiment al domicili

El lliurament és també un punt de contacte que detecta i alerta de situacions de risc.

L'encaix institucionalOn ha d'entrar

L'objectiu no és, de moment, una promesa registral. És obrir el camí perquè l'alimentació domiciliària pugui tenir encaix a la cartera de serveis, als plecs municipals, als acords territorials i, si escau, als registres o acreditacions corresponents. I que, dins l'AGAISS-Cat, pugui formar part del pla d'atenció únic com a prestació reconeguda —social i clínica alhora.

No cal inventar-la des de zero: ja existeix de manera fragmentada a molts municipis i toca de prop el SAD i l'hospitalització a domicili. El que cal és anomenar-la, ordenar-la i reconèixer-la com una peça pròpia de l'atenció domiciliària.

Una frase per repetir

«Cal incorporar l'alimentació domiciliària com a peça de l'atenció domiciliària, perquè menjar bé a casa no depengui del codi postal.»