Menjar bé a casa no hauria de dependre del codi postal.

Als nostres municipis hi viuen persones grans, persones amb dependència, persones amb fragilitat o amb dificultats de mobilitat que encara poden continuar vivint a casa, però que ja no poden comprar, cuinar o mantenir una alimentació adequada cada dia.

Sovint no necessiten una residència. Sovint no necessiten més institucionalització. Necessiten suport concret, proper i digne.

L’alimentació domiciliària no és només portar menjar. És salut preventiva, autonomia, cura, detecció de riscos i suport a les famílies. També és una manera de combatre la soledat, evitar deterioraments innecessaris i fer possible que la gent pugui continuar vivint al seu municipi.

Catalunya ja té un marc legal per avançar cap a l’atenció integrada social i sanitària. Ara cal que aquest marc baixi als municipis i es converteixi en recursos concrets: alimentació domiciliària, coordinació entre serveis socials i salut, criteris d’accés clars i continuïtat de servei.

Per això demanem que tots els municipis treballin per garantir una resposta d’alimentació domiciliària —directament o amb escala supramunicipal— com una peça normalitzada de l’atenció domiciliària, coordinada amb serveis socials, salut, famílies i entitats del territori.

Demanem als ajuntaments, mancomunitats, consells comarcals, Diputació i Generalitat que treballin per garantir:

• Que cap persona gran, fràgil o amb dependència quedi sense una valoració i una resposta adequada quan no pot garantir la seva alimentació diària.
• Que l’alimentació domiciliària sigui reconeguda com a recurs preventiu dins l’atenció social i sanitària.
• Que els serveis socials municipals puguin valorar, proposar, derivar o activar aquest recurs de manera àgil quan sigui necessari.
• Que hi hagi criteris públics, transparents i no estigmatitzants d’accés.
• Que el servei pugui incloure dietes adaptades, seguiment i coordinació amb la xarxa de salut i cures.
• Que es treballi amb escala territorial quan un municipi sol no pugui assumir el servei.
• Que aquesta qüestió entri al debat municipal i als programes electorals de 2027 amb compromisos concrets.

Cap municipi sense alimentació domiciliària. Cap persona gran sense una resposta digna.